Bentham, filòsof utilitarista del segle XVIII, va idear un nou tipus de presó, el panòptic, un edifici circular pensat per allotjar presoners exposats a la vigilància d'un sol guarda controlador des d'una torre central. Els presoners no podien tenir contacte entre ells i no podien veure el vigilant.
Michel Foucault va utilitzar el panòptic de Bentham com a metàfora dels sistemes de control utilitzats pel poder per a veure'ns sense ser vist. Les nostres consultes a Google, les pàgines que visitem, els emails que enviem, sabem que algú podria espiar-los, que la privacitat del que està a la xarxa és inexistent. Potser ens estan mirant, potser no.
Saben els nostres gustos, ens poden enviar publicitat dirigida per crear-nos necessitats, despertar el nostre desig consumista, explotar-nos. Les nostres actituds anti sistema són conegudes i registrades. Els emails que documenten les nostres infidelitats estan registrats en algun punt del núvol…
Ens tenen. Han triomfat. Estem controlats i obeïrem. Atrapats en la xarxa digital.
Que la xarxa també ens doni accés il·limitat a la cultura i a les veus crítiques amb el sistema és un petit dany col·lateral irrellevant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario