Per a algú, com és el meu cas, que intenta mantenir l'anonimat i la privacitat a internet i a les xarxes socials, l'exercici de publicar un blog és tota una penitència. Però aquí estic, no seria lògic endinsar-se en el món de les escriptures hipertextuals sense furgar-hi des de dins.
Qualsevol pare d'un parell de fills adolescents s'adona de que està canviant a manera d'escriure, de llegir, d'adquirir nous coneixements, de relacionar-se socialment. Les omnipresents pantalles tàctils, que han deixat quasi bé obsolets els teclats dels ordenadors, són una finestra oberta a infinites possibilitats.
Sistemes educatius avançats com el finlandès han oficialitzat el que la canalla practica des de fa temps pel seu compte i ja estan començant a reduir l'aprenentatge de l'escriptura a mà en favor del tecleig.
Imagino com gaudiria Wittgenstein en els nostres dies amb l'oportunitat de comprovar si la transformació de les eines d'ús del llenguatge i adquisició de coneixements alteren la concepció del món de la humanitat!