GEORGE LAKOFF

DON'T THINK ON AN ELEPHANT explicat per ell mateix

MARC I LLENGUATGE

George Lakoff explica en el seu llibre "No pienses en un elefante" les causes de freqüents derrotes en les eleccions nordamericanes. La clau està en la comunicació, en dirigir un llenguatge adequat al marc conceptual de conviccions i sentiments dels electors, que és inconscient.

Segons Lakoff, el marc dels republicans està definit per la moral del pare estricte, mentre que la dels demòcrates en la del pare protector. Es pot fer una utilització errònia del marc, o bé manipuladora, però també es pot intentar canviar el marc. Les paraules es defineixen al voltant de marcs conceptuals, i canviar de marc és canviar la manera en que la gent veu el món. Inclús negant un marc, s'està evocant aquest marc.

Lakoff opina que els republicans han fet tradicionalment un ús intel·ligent del llenguatge per a evocar en els electors el marc que interessa al seu partit per a condicionar el vot. Les estratègies demòcrates no han seguit aquesta pauta i han caigut en l'error de seguir tres mites erronis heredats de les creences il·lustrades en la raó, que les persones es comportaran de manera raonable. Aquests mites són:

1. La veritat ens farà lliures. Explicar els fets no canvia l'opinió dels electors si el missatge no es vehicula amb un llenguatge que coincideixi amb el seu marc. Que coneguin quines són les mentides és irrellevant. Per què grans masses de ciutadans continuen votant partits involucrats de manera evident en pràctiques corruptes?
2. És irracional actuar contra el propi interès. Per què votants de classes populars voten partits que defensen baixades d'impostos que empitjoraran els serveis públics?
3. Les propostes del candidates es defineixen segons les necessitats dels electors. Un llenguatge ajustat al marc dels electors és més efectiu que esforçar-se en enquestar els ciutadans, identificar les seves necessitats concretes i prometre solucions si no s'utilitza un llenguatge ajustat al seu marc.

Lakoff fa una sèrie de recomanacions als demòcrates per adaptar el seu llenguatge als ciutadans, destaco la que dóna títol al llibre:

"Recuerda: «No pienses en un elefante». Si mantienes su lenguaje y su marco [referit al llenguatge dels republicans], y te limitas a argumentar en contra, pierdes tú, porque refuerzas su marco."

Elefant no és només una paraula, ens transporta inevitablement a un marc concret, un animal gran, amb grans oials i orelles, sabana africana, circ. La paraula defineix un marc. Negar el marc ens transporta al marc.

George Lakoff, No pienses en un elefante, Madrid: Complutense, S.A., 2007.

ESTRUCTURES DEL TURISTA

Isidro Moreno, en el seu llibre "Escritura hipermedia y lectoautores", diferencia entre varis tipus d'escriptures interactives. Les que ell anomena com d'interactivitat selectiva s'assembla al que fa un turista que explora per primera vegada una ciutat. Recorre diverses rutes per arribar a un determinat lloc d'interés, però tornant a la plaça principal com a punt de referència abans d'iniciar una nova cerca.

Assimila aquestes estructures dendrítiques o arborescents a l'índex tradicional, al que cal tornar per canviar d'opció. Aquestes serien les estructures amb menys possibilitat de participació per part del receptor o lector.

La interactivitat transformativa implica un grau major de participació del receptor, que pot no solament seleccionar els continguts proposats per l'autor sinó també transformar-los.

Finalment, la interactivitat constructiva permet al receptor fins i tot construir noves propostes que l'autor no havia previst.

SOCIETAT DE LA IGNORÀNCIA

O de la incultura, o del desconeixement.

Alguns conceptes:

- Escenari malthusià: progressió geomètrica del coneixement generat vs progressió aritmètica de la capacitat d'assimilar-lo.
- Ultraespecialització alienant.
- Infoxicació.
- Capitalisme impacient.
- Més especialització i menys coneixement.
- Tancament en el privat, hores davant la pantalla amb jocs, parloteig inofensiu en xarxes socials.
- Incapacitat per a l'exercici de la ciutadania responsable.
- Simultàniament: Oblit del projecte racionalista i desenvolupament exponencial tecnològic.

EL PANÒPTIC DE BENTHAM

Bentham, filòsof utilitarista del segle XVIII, va idear un nou tipus de presó, el panòptic, un edifici circular pensat per allotjar presoners exposats a la vigilància d'un sol guarda controlador des d'una torre central. Els presoners no podien tenir contacte entre ells i no podien veure el vigilant.

Michel Foucault va utilitzar el panòptic de Bentham com a metàfora dels sistemes de control utilitzats pel poder per a veure'ns sense ser vist. Les nostres consultes a Google, les pàgines que visitem, els emails que enviem, sabem que algú podria espiar-los, que la privacitat del que està a la xarxa és inexistent. Potser ens estan mirant, potser no.

Saben els nostres gustos, ens poden enviar publicitat dirigida per crear-nos necessitats, despertar el nostre desig consumista, explotar-nos. Les nostres actituds anti sistema són conegudes i registrades. Els emails que documenten les nostres infidelitats estan registrats en algun punt del núvol…

Ens tenen. Han triomfat. Estem controlats i obeïrem. Atrapats en la xarxa digital.

Que la xarxa també ens doni accés il·limitat a la cultura i a les veus crítiques amb el sistema és un petit dany col·lateral irrellevant.

SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ

La societat de la informació ha estat presentada com a via d'expansió de la democràcia, l'accés a la cultura i la millora de les condicions de vida de les persones de tot el món. És real això?

En un article a La Vanguardia, experts de Silicon Valley reflexionen sobre l'oportunitat de crear una renda bàsica universal. Els més crítics hi veuen una estratagema per augmentar el poder ja enorme de les empreses tecnològiques i les grans fortunes, que evitaria la pobresa extrema però que no aminoraria les desigualtats.

En el gràfic de dalt, es pot veure com el progrés tecnològic no repercuteix en la recompensa en salari a les classes treballadores.

Estar més connectats, més globalitzats, amb accés directe a la cultura acumulada en tota la història de la humanitat amb un simple ordinador, ens fa més lliures? Qui realment està connectat?

Armand Mattelart explica que en els països del tercer món l'accés real, ja no tan sols a internet, sinó a una simple línia telefònica, és ínfim per la major part de la població. Biaix etnocèntric, els occidentals ens creiem que som el centre del món. Els "d'aquí" estem a la societat de la informació però seguim treballant 40 hores setmanals i recentment ens han allargat un parell d'anys l'edat de jubilació. Som més lliures que les generacions anteriors?

ELS APOCALÍPTICS

Davant de qualsevol canvi social sempre hi ha la posició apocalíptica dels qui veuen que el món tal com el coneixien es desmunta i que les novetats portaran pràcticament a la destrucció de la raça humana.

El periodista Pedro Simón escriu al diari EL MUNDO un article en el que afirma que no està de moda llegir, sinó clicar, i que hi ha un despreci cap el llibre com a balcó per treure el nas al món.

Curiosament, la resposta la rep en la plataforma digital del mateix diari (veure els comentaris #1 i #3) per part dels que no són tan pessimistes, en el sentit de que el que Simón tem és efectivament un canvi de paradigma, però per què pitjor?

Les possibilitats hipertextuals de la pàgina digital del diari permeten incloure comentaris i per tant enriquir un article de la pàgina d'opinió del diari amb més opinions dels lectors, que poden ser llegides, comentades i debatudes per centenars? milers? milions? de persones. Una cosa que és impossible amb l'edició en paper del mateix diari.