martes, 19 de abril de 2016

SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ


La societat de la informació ha estat presentada com a via d'expansió de la democràcia, l'accés a la cultura i la millora de les condicions de vida de les persones de tot el món. És real això?

En un article a La Vanguardia, experts de Silicon Valley reflexionen sobre l'oportunitat de crear una renda bàsica universal. Els més crítics hi veuen una estratagema per augmentar el poder ja enorme de les empreses tecnològiques i les grans fortunes, que evitaria la pobresa extrema però que no aminoraria les desigualtats.

En el gràfic de dalt, es pot veure com el progrés tecnològic no repercuteix en la recompensa en salari a les classes treballadores.

Estar més connectats, més globalitzats, amb accés directe a la cultura acumulada en tota la història de la humanitat amb un simple ordinador, ens fa més lliures? Qui realment està connectat?

Armand Mattelart explica que en els països del tercer món l'accés real, ja no tan sols a internet, sinó a una simple línia telefònica, és ínfim per la major part de la població. Biaix etnocèntric, els occidentals ens creiem que som el centre del món. Els "d'aquí" estem a la societat de la informació però seguim treballant 40 hores setmanals i recentment ens han allargat un parell d'anys l'edat de jubilació. Som més lliures que les generacions anteriors?

sábado, 9 de abril de 2016

ELS APOCALÍPTICS










Davant de qualsevol canvi social sempre hi ha la posició apocalíptica dels qui veuen que el món tal com el coneixien es desmunta i que les novetats portaran pràcticament a la destrucció de la raça humana.

El periodista Pedro Simón escriu al diari EL MUNDO un article en el que afirma que no està de moda llegir, sinó clicar, i que hi ha un despreci cap el llibre com a balcó per treure el nas al món.

Curiosament, la resposta la rep en la plataforma digital del mateix diari (veure els comentaris #1 i #3) per part dels que no són tan pessimistes, en el sentit de que el que Simón tem és efectivament un canvi de paradigma, però per què pitjor?

Les possibilitats hipertextuals de la pàgina digital del diari permeten incloure comentaris i per tant enriquir un article de la pàgina d'opinió del diari amb més opinions dels lectors, que poden ser llegides, comentades i debatudes per centenars? milers? milions? de persones. Una cosa que és impossible amb l'edició en paper del mateix diari.