En
plena campanya electoral a les eleccions legislatives d’Espanya, l’objectiu
d’aquest treball de recerca és analitzar tres blogs d’alguns dels principals
candidats de diferents ideologies. Què comuniquen als seus electors en aquest
moment clau? Quines diferències lexicogràfiques s’aprecien en el seu
llenguatge? Ho veurem tot seguit. Els blogs analitzats són els següents:
Blog del candidat del PSOE Pedro Sánchez http://sanchezcastejon.es/en_primera_persona/
Blog de la dirigent del PP Esperanza Aguirre
Blog del candidat de Podemos Pablo Iglesias
El
primer nivell d’anàlisi és si els candidats utilitzen el blog com a eina de
comunicació. Mentre que els candidants dels partits d’esquerres Pedro Sánchez i
Pablo Iglesias sí que mantenen un blog, ha estat impossible trobar un blog
recent de cap membre del govern actual o del seu president. No existeix un blog
de Mariano Rajoy o Soraya Sáenz de Santamaría, mentre que els actuals ministres
Margallo, Alonso o Fernández Díaz i altres sí tenen blogs publicats, però en
els tres casos la darrera entrada és del llunyà any 2011, no vàlida per al
propòsit de la present anàlisi. En l’interès de localitzar un blog
ideològicament a la dreta de l’espai electoral, amb posts actuals que permeti
una anàlisi comparativa amb els blogs dels candidats d’esquerra, he utilitzat
el blog de la destacada dirigent del PP Esperanza Aguirre, que ha estat
ministra del govern espanyol, presidenta de la comunitat autònoma de Madrid i
presidenta del PP fins a la seva dimissió el mateix 2016.
L’espai
temporal objecte d’anàlisi ha estat des de l’inici de la publicació de cada
blog fins als posts publicats abans del 14 de maig de 2016. El programari
utilitzat ha estat AntConc. El nombre de paraules de cada blog és similar, de
les 4.493 paraules el més curt a les 6.890 del més llarg.
Per
tal de filtrar paraules d’ús freqüent que no aporten significat a l’anàlisi, he
exclós les que surten a la llista de stopwords
de l’adreça web http://www.ranks.nl/stopwords/spanish
En
quant a l’anàlisi de freqüència de repetició d’una paraula, donat que
l’extensió dels blogs és diferent, he utilitzat com a criteri comparatiu entre
blogs el percentatge de paraules diferents que apareixen en el text d’entre
totes les que s’utilitzen en cada blog.
Aquests
són els resultats, ordenats per freqüència:
He
seleccionat 41 paraules, les més freqüentment utilitzades en la suma dels tres
blogs, per tal de comprovar les diferències en el grau d’utilització de
cadascuna en cada blog. D’aquesta manera, es pot comprovar que, per exemple, la
paraula cambio” i els seus derivats
és la més utilitzada tant per Sánchez com per Pablo Iglesias i no és present
entre els posts d’Esperanza Aguirre.
La
presentació de les dades en forma gràfica de les 20 paraules més freqüents de
la suma dels tres blogs, que permet aprofundir en les diferències entre el el
vocabulari emprat pels autors, és la següent:
·
Cambio: És la paraula més utilitzada pels partits
aspirants a desplaçar l’actual partit en el govern d’Espanya. La membre del
partit en el poder no esmenta la paraula cambio
ni tan sols una vegada. En els següents gràfics generats per l’eina Hit File d’AntConc es pot veure la
distribució de les paraules cambio /
cambiar al llarg de tots els posts, i com és constant en el discurs de tots
els posts de Sánchez i menys en els d’Iglesias:
·
PSOE, PP, PODEMOS: De les paraules més emprades es troben les referències al propi
partit o als partits competidors. Sánchez esmenta sovint el seu propi partit,
mentre que Iglesias no menciona PODEMOS cap vegada. PODEMOS és fins i tot la
paraula més freqüent en el blog d’Aguirre. Les referències a PODEMOS per part
de Sánchez i Esperanza Aguirre tenen un sentit totalment diferent,
visualitzable gràcies a l’eina Concordance
Hits del programari AntConc., amb la que es pot escollir una paraula
determinada situada en el context de les paraules immediatament anteriors i
posteriors. Aquests són els resultats per la paraula PODEMOS:
Mentre que Esperanza Aguirre relaciona el partit PODEMOS
pejorativament amb els conceptes carácter
totalitario, comunista, antidemocrático i l’independentisme, la paraula
PODEMOS apareix en el blog de Sánchez positivament, en relació a políticas de cambio, el adversario del PSOE no
es PODEMOS, (...) yo quiero que PODEMOS sea también un actor (...), coindimos, protagonizar, recuperar, etc.
Concordance
Hits serveix també, en aquest
cas, per distingir l’ús de la paraula podemos
per descriure el nom del partit d’Iglesias o el seu ús simplement com a forma
del present del verb poder.
·
Diálogo,
acuerdo, pacto: De les més freqüents en el
discurs de Sánchez i Iglesias, apareix residualment en el d’Aguirre. Com en el
cas de cambio, sembla que aquests són
conceptes eliminats en la comunicació cap als electors en el partit que aspira
a mantenir-se en solitari en el poder.
·
Sánchez, Iglesias, Rajoy: Rajoy és molt esmentat per Sánchez i menys
per Iglesias. Aguirre no menciona Rajoy, potser per la seva enemistat manifesta
malgrat compartir partit. Tot i que Aguirre es refereix repetidament al partit
PODEMOS, no menciona Iglesias ni una sola vegada, es diria que l’ignora. Això
contrasta amb algunes aparicions de Sánchez en el blog d’Aguirre.
·
España: L’aparició d’aquesta paraula es freqüent i en
similar proporció en els tres blogs estudiats.
Corrupción: Utilitzada per Sánchez en un 1% (9 vegades) i
sorprenentment poc esmentada per Iglesias, Aguirre només l’esmenta una vegada i
per referir-se al règim cubà…
El gràfic mostra com corrupción
es distribueix al llarg dels posts de Sánchez, no exhaustivament però amb
constància.
Desigualdad: Com corrupción,
omnipresent en el discurs de Sánchez i quasi bé absent (inesperadament) del
discurs d’Iglesias. Aguirre la utilitza en un sentit contrari per criticar en
un dels seus posts al règim cubà. Aquesta és la distribució regular de desigualdad en els posts de Sánchez:
·
Libertad és una de les paraules favorites d’Aguirre,
fidel al seu ideari neoliberal, mentre que derechos és una de les preferides
per Sánchez i Iglesias. Terrorismo, molt utilitzada per
Aguirre, és inexistent en els posts de Sánchez i Iglesias.
·
Desempleo,
sanidad, gente, crisis, estan molt
més presents en el discurs de les esquerres.
·
Cataluña,
independentismo, Barcelona tenen
un protagonisme superior al que seria normal en el llenguatge de polítics
d’àmbit estatal abans d’unes eleccions espanyoles, el que reflecteix la
cojuntura actual. El tractament és diferent en Aguirre, que no menciona Cataluña en cap moment.
·
Les
referències als serveis bàsics de l’estat, amb l’excepció de sanidad,
present 8 vegades en els posts de Sánchez, són inesperadament minoritàries. És
com si es deixessin per als programes electorals i no interessen en el diàleg més
directe del llenguatge blogaire amb el públic. Es pot deduir que els polítics
eviten en els seus blogs les propostes concretes de què faran quan trobem tan
poques aparicions de paraules com justicia, economía, educación, vivienda. Hi
ha constants referències en les esquerres a crítiques inconcretes al partit en
el govern i al cambio, però el cambio de què? Si posem sobre la taula les
teories de George Lakoff sobre l’ús del llenguatge per part dels polítics[1],
es diria aquests han aprés el manual de Lakoff i tenen clar que les propostes
específiques per solucionar problemes concrets no són efectives de cara a
guanyar vots i és molt més eficient construir un discurs que encaixi amb el
marc de valors dels receptors.
No hay comentarios:
Publicar un comentario