sábado, 28 de mayo de 2016

ANÀLISI LEXICOGRÀFICA DE TRES BLOGS

En plena campanya electoral a les eleccions legislatives d’Espanya, l’objectiu d’aquest treball de recerca és analitzar tres blogs d’alguns dels principals candidats de diferents ideologies. Què comuniquen als seus electors en aquest moment clau? Quines diferències lexicogràfiques s’aprecien en el seu llenguatge? Ho veurem tot seguit. Els blogs analitzats són els següents:

Blog del candidat del PSOE Pedro Sánchez http://sanchezcastejon.es/en_primera_persona/

Blog de la dirigent del PP Esperanza Aguirre

Blog del candidat de Podemos Pablo Iglesias

El primer nivell d’anàlisi és si els candidats utilitzen el blog com a eina de comunicació. Mentre que els candidants dels partits d’esquerres Pedro Sánchez i Pablo Iglesias sí que mantenen un blog, ha estat impossible trobar un blog recent de cap membre del govern actual o del seu president. No existeix un blog de Mariano Rajoy o Soraya Sáenz de Santamaría, mentre que els actuals ministres Margallo, Alonso o Fernández Díaz i altres sí tenen blogs publicats, però en els tres casos la darrera entrada és del llunyà any 2011, no vàlida per al propòsit de la present anàlisi. En l’interès de localitzar un blog ideològicament a la dreta de l’espai electoral, amb posts actuals que permeti una anàlisi comparativa amb els blogs dels candidats d’esquerra, he utilitzat el blog de la destacada dirigent del PP Esperanza Aguirre, que ha estat ministra del govern espanyol, presidenta de la comunitat autònoma de Madrid i presidenta del PP fins a la seva dimissió el mateix 2016.
L’espai temporal objecte d’anàlisi ha estat des de l’inici de la publicació de cada blog fins als posts publicats abans del 14 de maig de 2016. El programari utilitzat ha estat AntConc. El nombre de paraules de cada blog és similar, de les 4.493 paraules el més curt a les 6.890 del més llarg.
Per tal de filtrar paraules d’ús freqüent que no aporten significat a l’anàlisi, he exclós les que surten a la llista de stopwords de l’adreça web http://www.ranks.nl/stopwords/spanish
En quant a l’anàlisi de freqüència de repetició d’una paraula, donat que l’extensió dels blogs és diferent, he utilitzat com a criteri comparatiu entre blogs el percentatge de paraules diferents que apareixen en el text d’entre totes les que s’utilitzen en cada blog.

Aquests són els resultats, ordenats per freqüència:

He seleccionat 41 paraules, les més freqüentment utilitzades en la suma dels tres blogs, per tal de comprovar les diferències en el grau d’utilització de cadascuna en cada blog. D’aquesta manera, es pot comprovar que, per exemple, la paraula cambio” i els seus derivats és la més utilitzada tant per Sánchez com per Pablo Iglesias i no és present entre els posts d’Esperanza Aguirre.

La presentació de les dades en forma gràfica de les 20 paraules més freqüents de la suma dels tres blogs, que permet aprofundir en les diferències entre el el vocabulari emprat pels autors, és la següent:

·      Cambio: És la paraula més utilitzada pels partits aspirants a desplaçar l’actual partit en el govern d’Espanya. La membre del partit en el poder no esmenta la paraula cambio ni tan sols una vegada. En els següents gràfics generats per l’eina Hit File d’AntConc es pot veure la distribució de les paraules cambio / cambiar al llarg de tots els posts, i com és constant en el discurs de tots els posts de Sánchez i menys en els d’Iglesias:

·      PSOE, PP, PODEMOS: De les paraules més emprades es troben les referències al propi partit o als partits competidors. Sánchez esmenta sovint el seu propi partit, mentre que Iglesias no menciona PODEMOS cap vegada. PODEMOS és fins i tot la paraula més freqüent en el blog d’Aguirre. Les referències a PODEMOS per part de Sánchez i Esperanza Aguirre tenen un sentit totalment diferent, visualitzable gràcies a l’eina Concordance Hits del programari AntConc., amb la que es pot escollir una paraula determinada situada en el context de les paraules immediatament anteriors i posteriors. Aquests són els resultats per la paraula PODEMOS:


Mentre que Esperanza Aguirre relaciona el partit PODEMOS pejorativament amb els conceptes carácter totalitario, comunista, antidemocrático i l’independentisme, la paraula PODEMOS apareix en el blog de Sánchez positivament, en relació a políticas de cambio, el adversario del PSOE no es PODEMOS, (...) yo quiero que PODEMOS sea también un actor (...), coindimos, protagonizar, recuperar, etc.
Concordance Hits serveix també, en aquest cas, per distingir l’ús de la paraula podemos per descriure el nom del partit d’Iglesias o el seu ús simplement com a forma del present del verb poder.

·      Diálogo, acuerdo, pacto: De les més freqüents en el discurs de Sánchez i Iglesias, apareix residualment en el d’Aguirre. Com en el cas de cambio, sembla que aquests són conceptes eliminats en la comunicació cap als electors en el partit que aspira a mantenir-se en solitari en el poder.

·      Sánchez, Iglesias, Rajoy: Rajoy és molt esmentat per Sánchez i menys per Iglesias. Aguirre no menciona Rajoy, potser per la seva enemistat manifesta malgrat compartir partit. Tot i que Aguirre es refereix repetidament al partit PODEMOS, no menciona Iglesias ni una sola vegada, es diria que l’ignora. Això contrasta amb algunes aparicions de Sánchez en el blog d’Aguirre.

·      España: L’aparició d’aquesta paraula es freqüent i en similar proporció en els tres blogs estudiats.

    Corrupción: Utilitzada per Sánchez en un 1% (9 vegades) i sorprenentment poc esmentada per Iglesias, Aguirre només l’esmenta una vegada i per referir-se al règim cubà…

El gràfic mostra com corrupción es distribueix al llarg dels posts de Sánchez, no exhaustivament però amb constància.

Desigualdad: Com corrupción, omnipresent en el discurs de Sánchez i quasi bé absent (inesperadament) del discurs d’Iglesias. Aguirre la utilitza en un sentit contrari per criticar en un dels seus posts al règim cubà. Aquesta és la distribució regular de desigualdad en els posts de Sánchez:

·      Libertad és una de les paraules favorites d’Aguirre, fidel al seu ideari neoliberal, mentre que derechos és una de les preferides per Sánchez i Iglesias. Terrorismo, molt utilitzada per Aguirre, és inexistent en els posts de Sánchez i Iglesias.

·      Desempleo, sanidad, gente, crisis, estan molt més presents en el discurs de les esquerres.

·      Cataluña, independentismo, Barcelona tenen un protagonisme superior al que seria normal en el llenguatge de polítics d’àmbit estatal abans d’unes eleccions espanyoles, el que reflecteix la cojuntura actual. El tractament és diferent en Aguirre, que no menciona Cataluña en cap moment.

·      Les referències als serveis bàsics de l’estat, amb l’excepció de sanidad, present 8 vegades en els posts de Sánchez, són inesperadament minoritàries. És com si es deixessin per als programes electorals i no interessen en el diàleg més directe del llenguatge blogaire amb el públic. Es pot deduir que els polítics eviten en els seus blogs les propostes concretes de què faran quan trobem tan poques aparicions de paraules com justicia, economía, educación, vivienda. Hi ha constants referències en les esquerres a crítiques inconcretes al partit en el govern i al cambio, però el cambio de què? Si posem sobre la taula les teories de George Lakoff sobre l’ús del llenguatge per part dels polítics[1], es diria aquests han aprés el manual de Lakoff i tenen clar que les propostes específiques per solucionar problemes concrets no són efectives de cara a guanyar vots i és molt més eficient construir un discurs que encaixi amb el marc de valors dels receptors.



[1] George Lakoff, No pienses en un elefante, Madrid: Complutense, 2007.




No hay comentarios:

Publicar un comentario